martes, 28 de septiembre de 2010

Per què ens agrada tant el pa torrat?

Jo mai m'he preguntat per què m'agrada el pa torrat, sempre m'ha
agradat però mai he sabut el per què, així que vaig
decidir investigar i a continuació ho l'explicaré:
La calor provoca canvis en moltes de les sustancies químiques dels aliments, i per aixó el simple fet de torrar el pa el fa més sabrós.
A més, les torrades saben millor perque al torrar el pa l'almidó de la superfície es transforma en dextrina (que vol dir sucre) i que es una sustància que poseix un agradable sabor dolçàs. La corfa dels aliments també conté dextrin, que es forma al calfar-se l'almidó.

sábado, 25 de septiembre de 2010

La flor més gran del món

La flor a més de ser la més gran del món també és la més pudenta i pot arribar a pesar més de set quilos. Mesura un metre d'amplària i va ser descoberta en bosc tropical plujós de Sumatra en 1818 i el olor que desprén es similar al de la carn podrida.
El seu nom científic és:Amorphophallus titanum, anomenada vulgarment flor-cadàver per l'oror que desprén o rafflesia en honor a l'home que la va decobris Tomàs Stamford Raffles.
Un equip de científics estadounidencs, ha utilitzat l'anàlisi génetic per a resoldre el misteri del llinatje de la flor anomenada rafflesia, coneguda per la seua corol·la d'un metre d'amplària i pel seu pestilent olor van descobrir que prové d'una antiga família coneguda per les seues flors, però no per grans, sinò per diminutes. De fet moltes de les seues cosines botàniques tenen flors d'apenes uns milímetres de diàmetre.
Així ha quedat comprovat de que la rafflesia pertany a la família de les euforbiàcies, que inclou a la flor de Nit de Nadal, a les campànules irlandeses, l'arbre de goma, la planta d'oli de castor i la yuca.
Aquesta planta pàrasita, roba els nutrients d'una altra mentre enganya als insectes que la polinitzen. Viu enmig de les enfiladisses tropicals, on només la seva flor es visible. Manca de fulles, brots i arrels, i no empra la fotosíntesi.
La flor, de color vermellós o ataronjat, pot arribar a pesar set quilos i és capaç d'emetre calor, probablement mimetizant el d'un animal recentment mort per seduir a les mosques de la carronya que la polinitzen.
Va ser descuberta per primera vegada en 1818 en una expedició a Sumatra realizada per Tomàs Stamford Raffles, fundador de la colònia britànica de Singapur, i per Joseph Arnold, qui va morir de màlaria en l'expedició. Des de llavors s'han trobats diversos exemplars en les selves de parts del sud-est d'Àsia, encara que en Borneu és on s'han trobat un major nombre de flors.

jueves, 16 de septiembre de 2010

Aurora Boreal


L'aurora és un fenomen en forma de lluentor o luminescència que apareix en el cel nocturn, usualment en zones polars, encara que apareix en el cel nocturn (usualment en zones polars) encara que pot aparèixer en altres parts del món per curts períodes de temps. Per aquesta raó alguns científics la anomenen ''aurora polar''( o ''aurora polaris''). En l'hemisferi nord es coneix com ''aurora boreal'', i en l'hemisferi sud com ''aurora austral'', el nom del qual prové d'Aurora, la deesa rpmana de l'alba, i de la paraula gregas Boreas, que significa nord, degut al fet que a Europa comunament apareix en l'horitzó d'un to vermellós com si el sol emergís d'una adreça inusual. L'aurora boreal es visible d'octubre a març, encara que en certes ocasionsfa la seva apraició durant el transcurs d'altres mesos, sempre que la temperatura atmosfèrica sigui prou baixa. Els millors mesos per a veure-la són gener i febrer, ja que és en aquests mesos on les tempreratures són més baixes. El seu equivalent en la latitud sud, l'aurora austral, posseïx propiestats similars.