La flor a més de ser la més gran del món també és la més pudenta i pot arribar a pesar més de set quilos. Mesura un metre d'amplària i va ser descoberta en bosc tropical plujós de Sumatra en 1818 i el olor que desprén es similar al de la carn podrida.
El seu nom científic és:Amorphophallus titanum, anomenada vulgarment flor-cadàver per l'oror que desprén o rafflesia en honor a l'home que la va decobris Tomàs Stamford Raffles.
Un equip de científics estadounidencs, ha utilitzat l'anàlisi génetic per a resoldre el misteri del llinatje de la flor anomenada rafflesia, coneguda per la seua corol·la d'un metre d'amplària i pel seu pestilent olor van descobrir que prové d'una antiga família coneguda per les seues flors, però no per grans, sinò per diminutes. De fet moltes de les seues cosines
botàniques tenen flors d'apenes uns milímetres de diàmetre.
Així ha quedat comprovat de que la rafflesia pertany a la família de les euforbiàcies, que inclou a la flor de Nit de Nadal, a les campànules irlandeses, l'arbre de goma, la planta d'oli de castor i la yuca.
Aquesta planta pàrasita, roba els nutrients d'una altra mentre enganya als insectes que la polinitzen. Viu enmig de les enfiladisses tropicals, on només la seva flor es visible. Manca de fulles, brots i arrels, i no empra la fotosíntesi.
La flor, de color vermellós o ataronjat, pot arribar a pesar set quilos i és capaç d'emetre calor, probablement mimetizant el d'un animal recentment mort per seduir a les mosques de la carronya que la polinitzen.
Va ser descuberta per primera vegada en 1818 en una expedició a Sumatra realizada per Tomàs Stamford Raffles, fundador de la colònia britànica de Singapur, i per Joseph Arnold, qui va morir de màlaria en l'expedició. Des de llavors s'han trobats diversos exemplars en les selves de parts del sud-est d'Àsia, encara que en Borneu és on s'han trobat un major nombre de flors.
