Mostrando entradas con la etiqueta Diari de classe. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Diari de classe. Mostrar todas las entradas

sábado, 19 de marzo de 2011

Diari de classe XIII: El model dels gasos

El model dels gasos és un invent que vam fer a la nostra de ciències naturals amb el nostre professor Alfred i que podem explicar sucesos que es poden comprovar. El model és el següent:

  • Els gasos estàn formats per partícules o corpuscum.

  • Les partícules són la mínima expressió de la matèria, és a dir són extremadament xicotetes i no es poden veure.

  • Les partícules es mouen i en qualsevol direcció, per això colpejen les parets del recipient on estiguen.

  • Les partícules están separades i entre partícula i partícula hi ha un buit.

Diari de classe XII: Els gasos i les seues característiques

Les característiques que tenen en comú els gasos són:
  • Ocupar tot el recipient i es mesclen fàcilment (disfusibilitat):

Exemple: Una persona porta un perfum i entra a una habitació on totes les finestres estan tancades, l'lor del perfum que portava s'expandirà i ocuparà tota l'habitació.

  • Fer pressió sobre les parets del recipient:

Exemple: Quan unflem un matalaf i ens muntem damunt d'aquest farà pressió quan ens muntem, almenys la del nostre pes.

  • Al calfar-se es dilatar-se:

Exemple: Quan deixes una pilota sense unflar del tot al sol quan tornes estarà dura, perquè l'aire s'haurà dilatat.

  • Es comprimeixen i expandeixen fàcilment:

Exemple: Agafem una xeringa, tapem el forat i espentem l'èmbol, l'aire que hi ha dins està ocupant mneys espai i s'està comprimint però si el soltem tornarà a expandir-se

martes, 15 de marzo de 2011

Diari de classe XI: Les propietats de la matèria

Hem de tindre varies coses clares:

Que els gasos ocupen volum i tenen massa.
L'empenyiment. Per què ascendeix el fum? El fum ascendeix perquè el seu pes es menor que l'empenyiment de l'aire.
Densitat: És una propietat identificadora dels materials, ja que cada material té una densitat diferent.
Es calcula dividint la massa de l'objecte entre el volum, perquè calcular la densitat és saber la massa que té una unitat de volum.La flotabilitat: És una propietat depén de la densitat, ja que al introduïr un material en un fluïd sura és perquè la densitat de l'objecte és menor que la del fluïd.*

*Nota: Fuïd: Substància que no té forma pròpia.

miércoles, 15 de diciembre de 2010

Diari de classe XII: Isaac Newton


Isaac Newton va ser un anglés que va nàixer en l'any 16934 i va morir al 1727. Va ser un dels científics més influents de tots els temps. Va revolucionar el món amb els seus descobriments d'òptica, física i matemàtiques.
En la física i l'astronomia va definir les lleis de la cinemàtica i la llei universal de la gravetat, que va utilitzar per a predir el moviment de les estreles.
Entre els seues descobriments matemàtics, destaquen el descobriment dels càlculs integrals, junt amb Leibnitz, els càlculs diferencials.
L'época en la qual va viure Newton, els francesos i els anglesos estaven intentan colonitzar Amèrica del Nord i els espanyols intentaven colonitzar Amèrica del Sud.

lunes, 6 de diciembre de 2010

Diari de classe X: La dilatació i la contracció


  • La dilatació: És l'augment del volum degut a l'augment de temperatura. Però no canvia el material o el pes del objecte.
  • La contracció: És la disminució del volum degut a la disminució de la temperatura. I tampoc canvia canvia el material.
  • Exemples:
  1. Vies del tren: Si fa molta calor (augmenta la temperatura) augmenta el volum , pero no canvia el pes o el material de les vies o siga que sempre hi ha el mateix ferro. I si disminuiex la temperatura, disminueix el volum ( pero mai el pes).
  2. Líquid (mercuri): Quan la temperatura augmenta, el mercuri ocupa tot. Quan la temperatura disminueix el mercuri baixa. Però el mercuri en cap cas varia.
  • La dilatació anòmala: Ocurreix quan en la dilatació de l'aigua ( que està sent normal) però té un comportament diferent o anòmal quan va a començar la contracció o estava fent la contracció i comença a dilatar-se dels 4ºC als 0ºC.

Diari de classe IX: Paral·lèlepipede

Un paral·lelepípede és el cos geomètric més utilitzat i té: sis care planes paral·leles dos a dos, quadrilàters.

Cos regular: és aquell cos que té totes les parts iguals.

Per calcular el seu volum:
Es multiplica les seus tres dimensions: alt, baix i ample.

Vparal·lelepípede=a·b·c
El resultat d'aquest volum haurà de ser unitats cúbiques.
I s'haurà de multiplicar en la mateixa mesura.
Com per exemple:
V paral·lelepípede= 1cm · 32 cm· 4 cm = 128 cm3


Paral·lelepípede:


Diari de classe VIII: Com mesurar el volum

  1. Per calcular el volum d'un líquid: utilitzarem una proveta
  2. Per calcular el volum d'un sòlid:
  • Si un és un cos regular geomètric, utilitzarem fòrmules matemàtiques.
  • Si és un cos iregular, ho calcularem mitjançant el desplaçament de líquids. Per fer-ho, aboquem a una proveta un líquid i després fiquem l'objecte que es vol mesurar i utilitzarem aquesta fòrmula per calcular el volum: Vobjecte = V1-V2






martes, 30 de noviembre de 2010

Diari de classe VII: El volum

Volum: és l'espai que ocupa un cos i que no pot ser ocupat per un altre.
Massa/pes: és el que pesa un cos.

Dimensions:

Un cos és un objecte que es pot agafar, tots els cossos tenen tres dimensions. Les figures planes no es poden agafar, ja que li falta una tercera dimensió.

1ªdimensió:amplària, llargària...Totes són una línia.

2ªdimensió:superfície que ocupa.

3ªdimensió: volum


Cub: és un cos que té les cares, els vértex i les arestes iguals.


Unitats de mesura del:

El volum: Com ja sabem el volum és l'espai que ocupa un cos i no pot ser ocupat per un altre.
El volum és mesura amb m3 ( i les unitats derivades), és a dir l'espai que ocupa un cos de forma cúbica d'un metre de costat. Aquesta és l'escala:
La capacitat: És el que cap dins d'un cos. Es mesura amb litres i les seues unitats derivades. Aquesta és l'escala:

Cossos massisos: són aquells cossos que tenen volum i no tenen capacitat.

No útopics:són aquells materials que tenen el mateix volum i la mateixa capacitat.En realitat no existeix com material així. Caldria que tinguera les parets extremadament fines. Tot i això mai tindran el mateix volum i capacitat.

Equivalència entre volum i capacitat:

Hi ha unes equivalències entre les unitats de volum i capacitat amb les quals es pot comparar les unitats cúbiques amb els litres. Són aquestes:

1dm3= 1 litre 1cm3=1ml 1m3= 1kl (1000 litres)


Diari de classe VI : Història de la ciència

  • Grecia: Van descobrir i experimentar moltes coses, van ser els primers en descobriments de la matèria.
  • Roma: Van aprofitars els descobriments dels grecs, però no en van fer de nous.
  • Islam: Era una cultura molt rica, amb molts descobriments però no va arribar a tota Europa i els seus coneixements no van ser desvetllats.
  • Edat Mitjana: No es van desenvolupar la ciència, va ser una època de foscor, tot estava dominat per l'Esglèsia i les seues idees.

miércoles, 3 de noviembre de 2010

Diari de classe V: La mesura

  • Que es la mesura?
La mesura es comparar l'objecte que volem mesurar amb una unitat de mesura. En totes els mesures ha d'haver una unitat, una quantitat i una magnitud.

Unitats de mesura

Es un patro inventat per mesurar. Ha de concordar amb la magnitud. Ha de tindre un valor constant (que no canvie), pot ser reproduida i pot ser utilitzada i coneguda internacionalment.

Magnitud
Es qualsevol propietat d'un objecte (que es pot mesurar) La bellesa, la simpatia... no son magnituds. En canvi la llargaria, la temperatura... si. (I com he dit abans ha de concordar amb l'unitat).
  • Per fer una bona medicio...
  1. S'ha de coneixer el funcionament de l'instrument amb el que anem a mesurar (rang, sensibilitat i escala) El rang es del minim al maxim valor que es pot amidar. I l'escala es el valor de cada ratlla.
  2. Repetir la mesura mes d'una vegada.
  3. Seleccionar els valors logics.
  4. Fer els calculs adients. Si mes de la meitat dels valors estan repetits, es fa la moda, si no utilitzem la mitjana.
  5. Expressar correctament els resultats.
  • La sensibilitat...

...d'un instrument es l'unitat mes petita que pot amidar. Per calcular el seu valor (mes exacte), en fer una medicio o mitjana, hem de mirar la sensibilitat de l'objecte que hem mesurat i expressar el resultat fins on arribe la sensibilitat.

  • Escriptura correcta d'un resultat.

Com que una medicio mai es exacta, sempre hi ha un marge d'error, que es l'anomenada sensibilitat de l'instrument.

Per explicar-ho millor posare un exemple, si la sensibilitat d'un objecte es de 2 cm, i el resultat de la medicio es 28 m, s-expresaria aixi, 28 m +-2 cm (el signe + aniria damunt del signe -)

martes, 26 de octubre de 2010

Diari de classe IV: Galileu Galilei i el pendul

Galileu Galilei, va ser un físic, matemàtic i filòsof italià. Se li sol anomenar ''el pare de la ciència moderna''. Entre moltísimes altres coses Galileu va tindre alguns colaboracions amb la medicina (carrera que son pare volia que estudiara), com per exemple el pulsòmetre ( o pèndul). Ara vos contaré com ho va descobrir:
Quan tenia dèsset anys i estava escoltant missa, es va quedar observant una làmpada que estava sent moguda per un escolà en encendre els ciris. Les oscil·lacions anaven sent cada vegada més curtes a mesura de que anava lentament al repòs.

Es va preguntar si, a mesura que la lampada s'anava aturant el temps de les oscilacions seria mes curt. Per comprovar-ho va utilitxar el seu polse (que substituiria el cronometre) i va arribar a la conclusio de que el temps era el mateix. Pero ell ho va tornar a comprovar amb un fil i una pedra, i va tornar a donar el mateix resultat.

Aixi va naixer el pendul que mes tard serviria per construir el rellotge. Pero Galileu tambe va descobrir que el era el que infliua en el periode del pendul i va inventar el pulsometre

sábado, 16 de octubre de 2010

Diari de classe III.Les fases del treball científic i l'experiment

Les fases del mètode científic que vam explicar i escriure a classe són:
  1. Tenir una idea concreta de qué anem a investigar.
  2. Estudiar sobre que s'ha investigat abans.
  3. Fer o formular hipòtesis.
  4. Preparar i fer el disseny tècnic.
  5. Fer la llista de material i aconseguir-ho
  6. Determinació de les mesures.(angle, fil i pes)
  7. Com mesurar el periòde.
  8. Control de les variables i preparació de la taula de dades.
  9. Comprovació de les hipòtesis o fer l'experiment.
  10. Publicació dels descobriments.

L'experiment:

A la nostra classe vam fer grups de 4 o 5 persones i vam comprovar al laboratori que l'únic que varia del període és la llárgaria del fil. Per això com més llarg és el fil, més llarg és el període i al contrari, si el període es curt, el període també ho es.

I les altres variables( l'angle i el pes) no influeixen i no fan canviar el temps d'un període.

Per fer l'experiment vam portar les taules fetes de casa, teniem 3 ja que vam mesurar 3 periòdes per a evitar la influènica dels errors al resultat. I a cadascuna de les taules, vam fer huit casilles i altres dos per a la mitjana.

martes, 5 de octubre de 2010

Diari de classe I:L'aspirinia

L'àcid acetilsalicílic, també conegut amb el nom d'aspirina, es un dels medicaments més consumits al món en l'actualitat.
L'història de l'aspirina ens remunta a l'any 1867 (segle IXX) quan neix Fèlix Hoffmann, el descobridor del medicament nascut a Alemanya. Va ser un químic molt important, que va dedicar la seua vida a l'investigació. El dia 10 d'agost de 1897, Hofmann va trobar la solució quam buscava un remei per a la malaltia de son pare. El medicament, es derivat d'una substància curativa que es trobava en la corfa i les fulles del salze i no era tant perjudicial com el salicin, que se suposa que s'utilitzaba desde el segle IV aC. Anys més tard, al 1899 el medicament va ser patentat per Bayer i va sortir al mercat amb el nom d'aspirina.

Diari de classe II : Christiaan Huygens i el pèndul

Christiaan Huygens, va nàixer a Holanda l'any 1629, va ser un matemàtic, astrònom i físic molt important. Algunes dels seus descobriments o investigacions van ser:

  • Va introduir molts avanços en la construcció de telescopis.
  • Va descobrir el major satèlit de Saturn, anomenat Tità i va fer la descripció més correcta i precisa que s'havia fet fins aquell moment dels anells del planeta.
  • I es va publicar el seu estudi sobre el rellotge de pèndul, l'any 1673

  • També va desenvolupar la teoria ondulatòria de la llum.
Com ja he dit abans aquest home, va fer un estudi sobre el rellotge del pèndul i ara vos diré les característiques que a de tenir:

L'objecte ha de ser pesat per a tallar l'aire i hauria de ser una esfera, ja que es l'objecte més aerodinàmic. Hauria de tenit un fil de forma cilíndirca.


Preguntes sobre el pèndul i paraules de classe:

  • Què és un periòde?

Un periòde es el temps que tarda el pèndul en fer una oscilació completa.

  • De què depén el període d'un pèndul?

El periòde d'un pèndul depén de la força en què l'impulses, la llàrgaria del fil i la grandària i el pes del'esfera.

  • Què és una hipòtesi?

Una hipòtesi es una possible solució al problema i es comprovable(repetidament).