Diari de classe IV: Galileu Galilei i el pendul

Galileu Galilei, va ser un físic, matemàtic i filòsof italià. Se li sol anomenar ''el pare de la ciència moderna''. Entre moltísimes altres coses Galileu va tindre alguns colaboracions amb la medicina (carrera que son pare volia que estudiara), com per exemple el pulsòmetre ( o pèndul). Ara vos contaré com ho va descobrir:
Quan tenia dèsset anys i estava escoltant missa, es va quedar observant una làmpada que estava sent moguda per un escolà en encendre els ciris. Les oscil·lacions anaven sent cada vegada més curtes a mesura de que anava lentament al repòs.

Es va preguntar si, a mesura que la lampada s'anava aturant el temps de les oscilacions seria mes curt. Per comprovar-ho va utilitxar el seu polse (que substituiria el cronometre) i va arribar a la conclusio de que el temps era el mateix. Pero ell ho va tornar a comprovar amb un fil i una pedra, i va tornar a donar el mateix resultat.

Aixi va naixer el pendul que mes tard serviria per construir el rellotge. Pero Galileu tambe va descobrir que el era el que infliua en el periode del pendul i va inventar el pulsometre

Animals electricistes

Molts animals, tenen la capacitat per a detectar corrents elèctriques i s'aprofiten d'açó, per a localitzar les seues preses. Per exemple: l'ornitorinc, manté els ulls tancats baix l'aigua ja que no els necessita per a localitzar mitjançant el seu bec els dèbils descargues que produixen les gambetes d'aigua dolça amb els que s'alimenta. Les ratlles, per la seua part, disposen de uns diminuts porus amb els que capten les variacions del camp elèctric al moure's els crustàcis, el seu menjar favorit. Probablement el més sofisticat de tots és el tauró, que disposa d'un complex sistema de detecció. Es tracta de les anomenades Bambolles de Lorenzini, situades entorn de la seua boca i plenes de receptors elèctrics que capten el corrent, podent controlar així els moviments de les seues preses a distància.

Nota: Bambolles és sinònim d'ampolles

Diari de classe III.Les fases del treball científic i l'experiment

Les fases del mètode científic que vam explicar i escriure a classe són:

1. Tenir una idea concreta de qué anem a investigar.
2. Estudiar sobre que s'ha investigat abans.
3. Fer o formular hipòtesis.
4. Preparar i fer el disseny tècnic.
5. Fer la llista de material i aconseguir-ho
6. Determinació de les mesures.(angle, fil i pes)
7. Com mesurar el periòde.
8. Control de les variables i preparació de la taula de dades.
9. Comprovació de les hipòtesis o fer l'experiment.
10. Publicació dels descobriments.

L'experiment:

A la nostra classe vam fer grups de 4 o 5 persones i vam comprovar al laboratori que l'únic que varia del període és la llárgaria del fil. Per això com més llarg és el fil, més llarg és el període i al contrari, si el període es curt, el període també ho es.

I les altres variables( l'angle i el pes) no influeixen i no fan canviar el temps d'un període.

Per fer l'experiment vam portar les taules fetes de casa, teniem 3 ja que vam mesurar 3 periòdes per a evitar la influènica dels errors al resultat. I a cadascuna de les taules, vam fer huit casilles i altres dos per a la mitjana.

Diari de classe I:L'aspirinia

L'àcid acetilsalicílic, també conegut amb el nom d'aspirina, es un dels medicaments més consumits al món en l'actualitat.
L'història de l'aspirina ens remunta a l'any 1867 (segle IXX) quan neix Fèlix Hoffmann, el descobridor del medicament nascut a Alemanya. Va ser un químic molt important, que va dedicar la seua vida a l'investigació. El dia 10 d'agost de 1897, Hofmann va trobar la solució quam buscava un remei per a la malaltia de son pare. El medicament, es derivat d'una substància curativa que es trobava en la corfa i les fulles del salze i no era tant perjudicial com el salicin, que se suposa que s'utilitzaba desde el segle IV aC. Anys més tard, al 1899 el medicament va ser patentat per Bayer i va sortir al mercat amb el nom d'aspirina.

Diari de classe II : Christiaan Huygens i el pèndul

Christiaan Huygens, va nàixer a Holanda l'any 1629, va ser un matemàtic, astrònom i físic molt important. Algunes dels seus descobriments o investigacions van ser:

• Va introduir molts avanços en la construcció de telescopis.
  
• Va descobrir el major satèlit de Saturn, anomenat Tità i va fer la descripció més correcta i precisa que s'havia fet fins aquell moment dels anells del planeta.
  
• I es va publicar el seu estudi sobre el rellotge de pèndul, l'any 1673


• També va desenvolupar la teoria ondulatòria de la llum.

Com ja he dit abans aquest home, va fer un estudi sobre el rellotge del pèndul i ara vos diré les característiques que a de tenir:

L'objecte ha de ser pesat per a tallar l'aire i hauria de ser una esfera, ja que es l'objecte més aerodinàmic. Hauria de tenit un fil de forma cilíndirca.

Preguntes sobre el pèndul i paraules de classe:

• Què és un periòde?

Un periòde es el temps que tarda el pèndul en fer una oscilació completa.

• De què depén el període d'un pèndul?

El periòde d'un pèndul depén de la força en què l'impulses, la llàrgaria del fil i la grandària i el pes del'esfera.

• Què és una hipòtesi?

Una hipòtesi es una possible solució al problema i es comprovable(repetidament).