Diari de classe VIII: Com mesurar el volum

1. Per calcular el volum d'un líquid: utilitzarem una proveta
2. Per calcular el volum d'un sòlid:

• Si un és un cos regular geomètric, utilitzarem fòrmules matemàtiques.
• Si és un cos iregular, ho calcularem mitjançant el desplaçament de líquids. Per fer-ho, aboquem a una proveta un líquid i després fiquem l'objecte que es vol mesurar i utilitzarem aquesta fòrmula per calcular el volum: Vobjecte = V1-V2

Diari de classe VII: El volum

Volum: és l'espai que ocupa un cos i que no pot ser ocupat per un altre.
Massa/pes: és el que pesa un cos.

Dimensions:

Un cos és un objecte que es pot agafar, tots els cossos tenen tres dimensions. Les figures planes no es poden agafar, ja que li falta una tercera dimensió.

1ªdimensió:amplària, llargària...Totes són una línia.

2ªdimensió:superfície que ocupa.

3ªdimensió: volum

Cub: és un cos que té les cares, els vértex i les arestes iguals.


Unitats de mesura del:

El volum: Com ja sabem el volum és l'espai que ocupa un cos i no pot ser ocupat per un altre.
El volum és mesura amb m3 ( i les unitats derivades), és a dir l'espai que ocupa un cos de forma cúbica d'un metre de costat. Aquesta és l'escala:
La capacitat: És el que cap dins d'un cos. Es mesura amb litres i les seues unitats derivades. Aquesta és l'escala:

Cossos massisos: són aquells cossos que tenen volum i no tenen capacitat.

No útopics:són aquells materials que tenen el mateix volum i la mateixa capacitat.En realitat no existeix com material així. Caldria que tinguera les parets extremadament fines. Tot i això mai tindran el mateix volum i capacitat.

Equivalència entre volum i capacitat:

Hi ha unes equivalències entre les unitats de volum i capacitat amb les quals es pot comparar les unitats cúbiques amb els litres. Són aquestes:

1dm3= 1 litre 1cm3=1ml 1m3= 1kl (1000 litres)

Diari de classe VI : Història de la ciència

• Grecia: Van descobrir i experimentar moltes coses, van ser els primers en descobriments de la matèria.
• Roma: Van aprofitars els descobriments dels grecs, però no en van fer de nous.
• Islam: Era una cultura molt rica, amb molts descobriments però no va arribar a tota Europa i els seus coneixements no van ser desvetllats.
• Edat Mitjana: No es van desenvolupar la ciència, va ser una època de foscor, tot estava dominat per l'Esglèsia i les seues idees.

Diari de classe V: La mesura

• Que es la mesura?

La mesura es comparar l'objecte que volem mesurar amb una unitat de mesura. En totes els mesures ha d'haver una unitat, una quantitat i una magnitud.

Unitats de mesura

Es un patro inventat per mesurar. Ha de concordar amb la magnitud. Ha de tindre un valor constant (que no canvie), pot ser reproduida i pot ser utilitzada i coneguda internacionalment.

Magnitud

Es qualsevol propietat d'un objecte (que es pot mesurar) La bellesa, la simpatia... no son magnituds. En canvi la llargaria, la temperatura... si. (I com he dit abans ha de concordar amb l'unitat).

• Per fer una bona medicio...

1. S'ha de coneixer el funcionament de l'instrument amb el que anem a mesurar (rang, sensibilitat i escala) El rang es del minim al maxim valor que es pot amidar. I l'escala es el valor de cada ratlla.
2. Repetir la mesura mes d'una vegada.
3. Seleccionar els valors logics.
4. Fer els calculs adients. Si mes de la meitat dels valors estan repetits, es fa la moda, si no utilitzem la mitjana.
5. Expressar correctament els resultats.

• La sensibilitat...

...d'un instrument es l'unitat mes petita que pot amidar. Per calcular el seu valor (mes exacte), en fer una medicio o mitjana, hem de mirar la sensibilitat de l'objecte que hem mesurat i expressar el resultat fins on arribe la sensibilitat.

• Escriptura correcta d'un resultat.

Com que una medicio mai es exacta, sempre hi ha un marge d'error, que es l'anomenada sensibilitat de l'instrument.

Per explicar-ho millor posare un exemple, si la sensibilitat d'un objecte es de 2 cm, i el resultat de la medicio es 28 m, s-expresaria aixi, 28 m +-2 cm (el signe + aniria damunt del signe -)

Diari de classe IV: Galileu Galilei i el pendul

Galileu Galilei, va ser un físic, matemàtic i filòsof italià. Se li sol anomenar ''el pare de la ciència moderna''. Entre moltísimes altres coses Galileu va tindre alguns colaboracions amb la medicina (carrera que son pare volia que estudiara), com per exemple el pulsòmetre ( o pèndul). Ara vos contaré com ho va descobrir:
Quan tenia dèsset anys i estava escoltant missa, es va quedar observant una làmpada que estava sent moguda per un escolà en encendre els ciris. Les oscil·lacions anaven sent cada vegada més curtes a mesura de que anava lentament al repòs.

Es va preguntar si, a mesura que la lampada s'anava aturant el temps de les oscilacions seria mes curt. Per comprovar-ho va utilitxar el seu polse (que substituiria el cronometre) i va arribar a la conclusio de que el temps era el mateix. Pero ell ho va tornar a comprovar amb un fil i una pedra, i va tornar a donar el mateix resultat.

Aixi va naixer el pendul que mes tard serviria per construir el rellotge. Pero Galileu tambe va descobrir que el era el que infliua en el periode del pendul i va inventar el pulsometre

Animals electricistes

Molts animals, tenen la capacitat per a detectar corrents elèctriques i s'aprofiten d'açó, per a localitzar les seues preses. Per exemple: l'ornitorinc, manté els ulls tancats baix l'aigua ja que no els necessita per a localitzar mitjançant el seu bec els dèbils descargues que produixen les gambetes d'aigua dolça amb els que s'alimenta. Les ratlles, per la seua part, disposen de uns diminuts porus amb els que capten les variacions del camp elèctric al moure's els crustàcis, el seu menjar favorit. Probablement el més sofisticat de tots és el tauró, que disposa d'un complex sistema de detecció. Es tracta de les anomenades Bambolles de Lorenzini, situades entorn de la seua boca i plenes de receptors elèctrics que capten el corrent, podent controlar així els moviments de les seues preses a distància.

Nota: Bambolles és sinònim d'ampolles

Diari de classe III.Les fases del treball científic i l'experiment

Les fases del mètode científic que vam explicar i escriure a classe són:

1. Tenir una idea concreta de qué anem a investigar.
2. Estudiar sobre que s'ha investigat abans.
3. Fer o formular hipòtesis.
4. Preparar i fer el disseny tècnic.
5. Fer la llista de material i aconseguir-ho
6. Determinació de les mesures.(angle, fil i pes)
7. Com mesurar el periòde.
8. Control de les variables i preparació de la taula de dades.
9. Comprovació de les hipòtesis o fer l'experiment.
10. Publicació dels descobriments.

L'experiment:

A la nostra classe vam fer grups de 4 o 5 persones i vam comprovar al laboratori que l'únic que varia del període és la llárgaria del fil. Per això com més llarg és el fil, més llarg és el període i al contrari, si el període es curt, el període també ho es.

I les altres variables( l'angle i el pes) no influeixen i no fan canviar el temps d'un període.

Per fer l'experiment vam portar les taules fetes de casa, teniem 3 ja que vam mesurar 3 periòdes per a evitar la influènica dels errors al resultat. I a cadascuna de les taules, vam fer huit casilles i altres dos per a la mitjana.